Quan donar-hi massa voltes esdevé un problema
Tal com vam veure amb la veu crítica interna, pensar massa és un altre exemple de com la nostra ment es pot desregular a nivell de pensament. Pensar, analitzar informació i reflexionar hauria de servir per entendre, decidir o resoldre. Però de vegades es converteix en un bucle del qual és difícil sortir. Això és el que passa quan hi donem massa voltes: es produeix un excés d’activitat mental on repetim els mateixos pensaments una vegada i una altra, sense arribar gairebé mai a una conclusió clara.
En aquest article explorarem què són els sobre pensaments, per què apareixen, com identificar-los i, sobretot, com entendre’ls i què podem fer per sortir d’aquest desgast mental i físic.
1. Què vol dir pensar massa?
Pensar massa vol dir tenir pensaments repetitius sobre experiències, idees o situacions. És un soroll mental que reprodueix escenes passades o preocupacions futures de forma constant.
A diferència d’una reflexió útil, aquests pensaments no ens porten tranquil·litat ni claredat, sinó que generen tensió, confusió i malestar, com ara ansietat o culpa.
Els sobrepensaments quan es centren en el passat s’anomenen rumiacions, i quan s’orienten cap al futur se’n diuen obsessions.
2. Per què hi donem tantes voltes?
Les causes més habituals d’aquest excés de pensament són:
- Necessitat de control. Anticipem i preveiem tots els escenaris possibles per sentir-nos més preparats.
- Perfeccionisme. Necessitem prendre la decisió perfecta o sentir total seguretat.
- Por. Estant en alerta i analitzant cada detall, creiem que evitarem fer-nos mal.
- Inseguretat. Dubtem de nosaltres mateixos, les nostres capacitats o decisions.
- Baixa autoestima. Tornem mentalment al passat per intentar resoldre una situació emocionalment no tancada.
3. Com puc saber que estic pensant massa?
És fàcil notar-ho, i explicitar els diferents nivells de resposta de la ment ens pot anar bé per posar una mica d’ordre:
Què penso (a nivell cognitiu):
- “Si hagués fet allò en lloc d’això…”
- “Com pot ser que…?”
- “Segur que està tot bé?”
- “I si passa…?”
- “He de trobar l’opció perfecta.”
- “He d’estar completament segur/a.”
Què sento (a nivell físic o sensorial):
- Intranquil·litat o nerviosisme
- Ansietat
- Tensió muscular
- Migranyes o mals de cap
- Cansament
- Ànim baix
Què faig (a nivell conductual):
- Rumio molt sobre situacions del passat
- M’angoixo per situacions que podrien passar en el futur
- Em costa deixar de pensar, fins i tot quan no hi ha res a fer
- Tinc dificultats per concentrar-me o seguir una conversa
- Em costa prendre decisions, tot i que ho intento
- Tinc problemes per dormir
Com més pensem, menys fem. I com menys fem, més pensem.
4. Entendre com és que hi dono tantes voltes
Quan estic atrapat pensant massa, el que tracto de fer és:
Què penso: Em venen DUBTES de forma automàtica: sobre què vaig fer, què no vaig fer, què podria passar, què voldria evitar…
Què sento: Aquests dubtes em generen INTRANQUIL·LITAT, inseguretat, nervis… emocions de la família de l’ansietat, que activen el cos i m’ennuvolen la ment.
Què faig: Intento analitzar, BUSCO RESPOSTES o solucions per recuperar la tranquil·litat. Però aquestes respostes no m’ajuden a calmar-me, i caic en:
El parany del dubte
Caic en el parany del dubte quan, tractant de respondre un dubte, m’apareix un nou dubte, que també m’intranquil·litza i el qual tracto de respondre, i així successivament:
On és el parany?
Fixem-nos en els dubtes:
- Pel que fa al passat: «Si hagués fet tal cosa en lloc de…»
- Pel que fa al present: «Per què aquesta persona m’ha dit…?»
- Pel que fa al futur: «Què pot passar si…?»
Puc conèixer la resposta a aquests dubtes?
- No puc saber realment què hauria passat si hagués fet una altra cosa.
- No sé per què aquesta persona m’ha dit això.
- No puc saber què passarà.
Tot i que de vegades puguem trobar algunes respostes que ens tranquil·litzin, al cap d’una estona o unes hores reapareixen els mateixos dubtes i hem de tornar a revisar les respostes, repetint el procés tantes vegades com els dubtes reapareguin, o siguin substituïts per altres dubtes.
5. Com deixar de pensar massa?
Sortir d’aquest patró implica no alimentar els dubtes amb més respostes. Perquè com més respostes busquem, més dubtes generem. És a dir:
Les respostes alimenten els dubtes, no els resolen.
Dues estratègies útils per aturar la ment:
1) No respondre
Quan detecto una nova pregunta, reconec que em genera inquietud i m’aguanto o em distrec amb una altra cosa. Sovint, al cap de 30 segons la pregunta desapareix. Pot tornar, però hauré guanyat una primera partida.
2) Ralentir els pensaments
Si ja he començat a respondre, escric les respostes com si fossin un dictat de la ment. Com que la mà va més lenta que el cervell, la velocitat dels pensaments es redueix, i això frena la cadena de dubtes.
Aprenent a deixar anar el control
La pau mental no es troba en tenir totes les respostes, sinó en decidir amb el que tens ara i confiar més en tu.
Si dones voltes al passat
El passat és per aprendre’n, no per canviar-lo. Perdona el teu jo d’ahir: va fer el millor que sabia amb el que tenia.
Si et preocupa el futur
No pots controlar des d’avui el que encara no ha passat. Confia en el teu jo de demà: sabrà què fer quan arribi el moment.