De vegades la nostra ment es desregula a nivell de pensament, i aquest es torna en contra nostra. Un exemple d’aquest desajust mental és mitjançant la veu crítica interna: ens jutgem, ataquem, comparem, ens exigim en excés, ens dictem com hauríem de ser o actuar, o ens recordem que no som prou bons.
Quan aquesta veu pren protagonisme, es converteix en una mala companya de viatge que mina la nostra autoestima, i afecta les nostres decisions i relacions.
En aquest article explorarem què és aquesta veu crítica, d’on sorgeix, com reconèixer-la i què fer per silenciar-la, perquè doni lloc a una veu crítica més sana i constructiva.
1. Què és la veu crítica interna?
La veu crítica interna és una forma de pensament automàtic negatiu que sorgeix de manera inconscient. Es manifesta com una veu interior que ens critica, ens exigeix o ens recorda els nostres errors o fracassos.
Algunes frases típiques d’aquesta veu interna són:
- “No seré capaç.”
- “Sempre ho faig malament.”
- “No m’hauria de sentir així.”
- “Els altres són millors.”
2. Quin és el seu origen?
La veu crítica interna té les arrels en experiències del passat on rebem poca o cap valoració. Pot tenir el seu origen a:
- Entorns de criança molt exigents i poc comprensius.
- Experiències de rebuig, abús, abandó o humiliació.
- Context on l’error no era permès.
- Relacions afectives marcades pel menyspreu o la manipulació.
Aquestes crítiques o exigències que rebem de persones importants, se’ns van quedar gravades i els seus missatges segueixen vius dins nostre.
Aquesta veu es manté activa perquè poques vegades la qüestionem: assumim que té raó, que ens ajuda o fins i tot intentem justificar-nos-hi, sense adonar-nos que tot això reforça el seu poder. L’acceptem com una part nostra o ens identifiquem (“aquesta veu sóc jo”) totalment amb ella.
3. Com la podem reconèixer?
Identificar el jutge interior és el primer pas per començar a reduir-ne la influència. Alguns senyals que et poden ajudar són:
- Utilitza un llenguatge rígid i absolut: “sempre”, “mai”, “tot”, “res”.
- Apareix especialment en moments d’error, dubte o vulnerabilitat.
- Genera emocions negatives: decepció, culpa, vergonya, ansietat, bloqueig.
- Parla en segona persona: “has de”, “hauries”, “ets”.
Aquest darrer punt és molt important per ajudar-te a identificar-la, aquesta veu se sol expressar com si et parlés una altra persona: “hauries d’haver-ho fet millor”, “no ets suficient”, etc. Fixa’t que no et parles de “jo” sinó de “tú”.
4. Quines conseqüències té?
Hi ha qui creu que aquesta veu exigent l’ajuda a esforçar-se, no abaixar la guàrdia i així millorar. Tot depèn del grau: és clar que és possible que una veu exigent m’empenyi a esforçar-me, el problema és que si m’exigeix massa sens dubte em provocarà un desgast emocional, i acabaré pagant un preu alt a aquesta ajuda.
Així, alguns efectes d’una crítica interna excessiva poden ser:
- Baixa autoestima.
- Baix estat d’ànim.
- Dificultat per prendre decisions.
- Excés de pressió que porta al bloqueig.
- Ansietat en les relacions.
- Ser també molt exigents o crítics amb els altres.
Vull fer-te una pregunta: si tinguessis davant una foto teva de la infància, et tractaries així? Suposo que no, perquè saps que fa mal. Doncs aquesta veu et continua fent mal.
5. Com desmuntar la crítica interna
Desactivar el jutge crític no sempre és fàcil, encara que sí que és possible. Requereix atenció i pràctica. Pren-te el teu temps per fer el següent exercici:
- Posa-li un nom: de persona, objecte, adjectiu, o alguna cosa divertida. Convertirem aquesta veu interna en una veu externa.
- Pren consciència: anota les frases que apareixen quan alguna cosa no surt com esperaves i t’enfades amb tu. Què et diu? És molt probable que et parli de “tu”.
- Què té de positiu? Potser t’ajuda però a quin preu? T’ajuda a millorar perquè la propera vegada amb els seus consells puguis evitar la crítica?
- Connecta amb les teves emocions. Com et sents quan et tracta així?
- Digues-li alguna cosa, què en penses, què vols dir-li.
- A qui et recorda? Busca el possible origen d’aquesta veu, ja que no està amb tu des de sempre, sinó que en algun moment la vas incorporar.
- La necessites realment? Encara que aquesta veu pretengui que millors, no et tracta bé. Tractar-te bé és la manera de millorar.
D’ara endavant, la propera vegada que aparegui aquesta veu heretada crítica, intenta callar-la. Si ho aconsegueixes, et donaràs espai per sentir-te millor i apareixerà la teva veu pròpia més amable i comprensiva, i et sentiràs millor amb tu i amb els altres.